Al mati em propose que comenÇi un dia
millor que el d'ahir, millor que altres dies...,
perquè em duguis sempre dins la teua vida,
lluny dels mals records
amb què he après a conviure.

Al matí comença sempre l'alegria
de tenir-te a prop, de fer-te companyia,
de com pugui ser-te fidelment amiga...,
d' esfullar aquest hivern la meva margarida...

I recorde aquell cafè...;
crec que es deia Israel...,
de la "calle del Real",
número cinquanta A...
Hi havia un gran saló, te'n recordes?
Però no és aquest el lloc, amor...
És al bar de més avall
on vaig conèixer Isabel,
que ens va presentar...
Quina alegria,
que encara hi hagi la paraula "amor"!

+ Amor t' espere amb tendresa,
amor t'estime amb ràbia,
amor.., saps que et necessite...,
tan egoista és ma beina...

Amor..., compensa l'espera,
amor..., em punxes dins l'ànima...,
amor, tingues paciència...
Amor, saps que et necessite...,
que tu em dónes la calma...

- Al matí, em propose que comenci un dia,
i trobar l'espurna de la vida, i alenar...
Sols la teva mà em fa sentir més forta.
Sóc millor persona si et tinc a la vora...

Canten les sirenes quan m'adormo...,
Si vens a retrobar-me al meu llit;
Canten les sirenes cançons dolces...,
Quan dius que encara et llevaràs amb mi.

Sempre que em mires amb calma,
Fas que s'aturin les hores...
Llavors, si cloc les parpelles,
Sento com neix la cançó...

Frueixo tant del que em dónes...
Per res no et canviaria...
Sols neix amb tu l'alegria
que sempre duc al meu cor...

Canten...

Ni per carrers ni per places,
cap arbre no em pot fer ombra...!
Que el meu somrís té més aura
Que tota llum del món!

I sé que quan ja te'n vagis,
No hi haurà gens de tristesa...,
Perquè has sabut estimar-me...
Gens de tristesa als meus ulls...

Canten ...

Quina sensació de miratge
quan ja tornem a estar a soles...,
sensació de fred i d'enuig, però
cada cop que algú ens abandona...

Sensació de perdre equilibri,
sensació de ser poca cosa...,
sensació de perdre la vida
quan ningú ni res no ens importa...

No estic mai sola amb el meu cor,
... i no he de demanar perdó...,
I així, ben sola puc tornar...,
sense mai perdre aquest compàs...

El goig de ser jo mateixa,
d'estar amb tu , i no estar sola...,
el goig de veure't, com sempre,
...i ningú més a l'alcova...

I sensació d'estar viva
..una sensació tan amiga...,
que va i ve, i sovint vol quedar-se
en els ulls per tota la vida...

No estic mai sola amb el meu cor...

una mentida pietosa,
La dic si et dic que voldria
Passar la vida sencera
Amb tu i no veuret plorar...
Quina mentida tan grosa..,
Que em fa sentir traidora,
Perque m´amaga la força
De dirte la veritat.

I la mentida es pietosa
Si no et confese que esclate
Cada vegada que em toques
I el cel puc acaronar...
perque es en tu que somie,
Perque es amb tu que respire...,
Pero no vull ferte culpable
Del que no em puguis donar.

"M'estime mes dir: be, estic prou be...
Les mentides pietoses,
A la gent que jo estime,
No els poden fer cap mal!"

Una mentida pietosa,
La dic cuan dic –als meus pares-
Que em va tot be , pero que encara
podria anar-me millor...
I la mentida es inmensa,
pel que no dic i m´amague...,
perque el que visc ja es amable,
I ho sera mes si tu em vols...

I la mentida es pietosa
Quan em dic emancipada,
Perque en cara veig mos pares
Com em bressolen de nit.

I la mentida es immensa ...,
Immensament immadura,
Quan insistesc,ben segura,
Que els coses son aixi...

" M'estime mes dir: be, estic prou be..".

Sovint, amor, faig l'amor sense tu,
però el pensament és qui de fet et toca.
I així bevem a les fonts del plaer,
i celebrem aquesta vida nostra.

Sovint, amor, fas l'amor sense mi,
i és el meu cor qui ho viu, i tremola...,
perquè no sap si algun cop, eixes fonts...,
t'han murmurat que ets tu qui m'enamora...

Però cada aurora ens espia i ens diu
com és de gran, en el cel, l'esperança...
i envermelleixen des que els ho vaig dir

L'important és la lluna, el temps, l'amor,
la distància i el somni,... amb passió.
El regal de la vida és saber
per qui sentir,
per qui patir,
si és que cal estimar...

Hi ha un arc de pluja
entre el teu cor i el meu,
pluja molt fina que amaga el que jo sente...,
la cançó de quan plores,
la lluna, que m'abraça...
les nostres mans, ben juntes, damunt la meua falda...
Pero cada aurora.L'important és la ...

Sovint, amor, faig l'amor sense tu,
però el pensament és qui de fet et toca.
I així bevem a les fonts del plaer,
i celebrem aquesta vida nostra.

Sovint, amor, fas l'amor sense mi,
i és el meu cor qui ho viu, i tremola...,
perquè no sap si algun cop, eixes fonts...,
t'han murmurat que ets tu qui m'enamora...

Però cada aurora ens espia i ens diu
com és de gran, en el cel, l'esperança...
i envermelleixen des que els ho vaig dir

L'important és la lluna, el temps, l'amor,
la distància i el somni,... amb passió.
El regal de la vida és saber
per qui sentir,
per qui patir,
si és que cal estimar...

Hi ha un arc de pluja
entre el teu cor i el meu,
pluja molt fina que amaga el que jo sente...,
la cançó de quan plores,
la lluna, que m'abraça...
les nostres mans, ben juntes, damunt la meua falda...
Pero cada aurora.L'important és la ...

Tinc un cotxe
i una casa,
...i la porta oberta,
i també una escala
perquè al cel pugui enfilar-me.
Tinc el gran atzur,
tinc la mar de deutes
Com qualsevol altra...
...tinc una consciència...,
que no esclata per miracle...

Tinc el meu cavall:
malson de la meva ànima...
(parlo del meu cos
on encara visc tancada...).
Tinc una il·lusió
que no dic perquè es realitzi...
Tinc un somni
que vull explicar-te...

+Tinc llum teua, que és el meu amor:
que no és fals, sinó real.
Tinc escalf quan et recorde.
i et faig l'amor arreu on vas ( bis).

La ciutat on ets també es la meva
em fa set la teva presència...
I, per si em fes falta,
em regales un paraigua...
I duc una creu com tants i tantes...
I tinc barra lliure
on l'oblit fa veure
que no et troba..... +...

Freda...,
és tan freda la intensitat
de la teua olor, soledat...
que m'acull, i m'acompanya...

- I fa mal,
i ho recorde..., si ho he de dir...,
vaig tenir-ho tot,
però ho vaig haver de deixar
aquell dia, ja no em quedaven forces...

Gràcies...,
A la vida i també als dies en què tinc de tot.
És fotut de viure en la misericòrdia!
Però em costa decidir-me, cada dia més!

Sempre espere un miracle...,
i el miracle no arriba..,
però, si no arriba,
faré que arribi ja!

Prego,
Perquè el món pugui fer-me de llar
-sóc joguina trencada però no de metall-,
...i una habitació on sempre hi hagi sol...
Voldria una família, riure, i molt d'amor...,
Però,
no tinc descans...,
dormo sense dormir...,
i és tan intens qualsevol dia gris...
i l'aire fred se'm fica a dins del cap...;
m'aferre al que ja tinc
per no haver de pensar...
Gràcies...,
+ Sempre espere un miracle...

ABRAçA´M BEN FORT EL COR,
QUE NO TINC MES FORçA
A L´ANIMA FERIDA....
ABRAçAM , QUE VULL ESCALF
PER SI VE LA SON
I NO ESTIC ADORMIDA...

ABRAçA´M, QUE EM DONES SORT,
PERQUE ETS LA MEUA JUGADA...,
I ARA NECESITE ALGU
PERQUE EM FAçI UNA ABRAçADA ...

ABRAçA´M I DONAM ESCALF,
PERQUE VEGI QUE ES TOT EL QUE EM PERDIA ...
ABRAçA´M I FES-ME L´AMOR,
QUE, SI TU NO VENS,
L´HIVERN TORNARIA...

ACARONAM AMB SOMRIURES,
ACARONA´M SENSE PENA
QUE L´AMOR NO ES MAI PECAT,
EN CAP RACO DE LA TERRA...

+ PECAT...,PERQUE VAS VOLER-ME...,
PERQUE EM DEMOSTRES QUE SOC PECADORA.
PECAT...,PERQUE QUAN NO ET TROBE,
VOLDRIA TROBARTE BEN LLUNY , O A LA VORA.
PECAT...,PERQUE M´ESTIMAVES...
I EN CARA T´ESTIME DE NIT I DIA...
JO NO ENVEGE QUI TU ESTIMES...,
TU NO ENVEGES QUI JO ESTIME.

ABRAçAM BEN FORT EL COR;
RES MES NO DESITGE QUE TENIR-TE ARA;
ABRAçA´M I FES-ME L´AMOR
QUE ENS RIUREM DE TOT,
I AMB LA VEU BEN ALTA.
HOME , O DONA , TOT ES BESTIA,
I ES TAN BESTIA EL QUE JO SENTE...,
QUE ET VOLDRIA FER LÁMOR

M'HAS FET TAN DE COPS LA MATEIXA PREGUNTA,
QUE EM CANSA I NO PENSE I NO I HA RES PITJOR...
PERO TU ET DIVERTEIXES ,JO ENTENC PER QUE JUGUES...,
PERO EM NEGUE A EXPOSARME A SER EL TEU BUFO.

PERO, QUI T´HA DONAT EL DRET A SUBJUGAR?
QUI EM PODRIA DIR QUE EN TU PUC CONFIAR?
+SOC EL QUE VULL SER! QUE VOLDRIES DE MI?
A ON VOLS ARRIBAR? VOLDRIES FER-ME CAURE!
SOC EL QUE VULL SER, EM PARLES ARA A MI,
NO PENSE CALLAR ,NO PENSE CEDIR !

DE XIQUETA VAIG SER UNA XICA NORMAL,NO GENS RARA...
DEL QUE PENSE MOS PARES PODRIEN HAVER.SE PREOCUPAT...
PERO TOT I AIXO , ELLS , A MI , M´ENSENYAREN
A LLUITAR PER MI I ELS MEUS, I A FERME RESPECTAR .

PERO, QUI T´HA DONAT EL DRET A SUBJUGAR?
QUI EM PODRIA DIR QUE EN TU PUC CONFIAR?
+SOC EL QUE VULL SER! QUE VOLDRIES DE MI?
A ON VOLS ARRIBAR? VOLDRIES FER-ME CAURE!
SOC EL QUE VULL SER, EM PARLES ARA A MI,
NO PENSE CALLAR ,NO PENSE CEDIR !

-EN UN MON COM AQUEST
QUE CAMBIA , I CAMVIA...
LA LLIçO QUE APRENIA NO INTERESA A NINGU
NO CALDRIA GIRAR L´ ÉSQUENA , NI LA CARA ...,
PERO CALDRIA MIRARSE A UN MATEIX I PENSAR ...

PERO, QUI T´HA DONAT EL DRET A SUBJUGAR?
QUI EM PODRIA DIR QUE EN TU PUC CONFIAR?

+SOC EL QUE VULL SER!

On t'estiguis tu, tinc una casa:
per plantar-hi sempre jo el meu cor...
-On te'n vagis, tu ets la meva terra...,
la meva bandera, i jo, el teu mar,
d'un blau tan intens com el blau dels teus ulls.

- Vagis on te'n vagis, et recorro...,
que en les meves frases, he substituït , amor,
mots com ara "cansament" per "vida...,"
"vaig quietament", per "ben tranquil·la"
i "tristesa meva" per " meva passió".

Apassionadament,
vas ben enamorar-me...,
i ara veig els gestos
que aquell dia..., tu
feies per a mi
per escalfar-me l'ànima,
i, així, de mica en mica,
així, de mica en mica...,
on vas tu, te m'endús.

On s'estigui ella.., tindré casa
per plantar-hi sempre jo el meu cor.
On ella se'n vagi..., hi ha ma terra,
la meva bandera, i jo, el seu mar,
d'un blau tan intens com el blau dels seus ulls...